From The Lab: nous exercicis basats en la realitat virtual per ajudar els pacients amb paràlisi de les mans
La forma més habitual de fer front a aquests impactes paralítics a les mans ha estat fent exercicis amb les mans i fer sessions de fisioteràpia.

Un ictus sovint deixa un pacient amb diversos graus de paràlisi en diferents parts del cos. En gairebé el 80% dels casos, una o les dues mans del pacient es tornen disfuncionals, almenys parcialment. El moviment i la capacitat de realitzar diferents funcions amb la mà i els dits estan molt restringits.
La forma més habitual de fer front a aquests impactes paralítics a les mans ha estat fent exercicis amb les mans i fer sessions de fisioteràpia. En la majoria dels casos, aquests són subjectius; el progrés és molt lent i limitat, i molt sovint els mateixos pacients perden l'interès o la motivació per continuar durant un temps suficient.
Uttama Lahiri i el seu equip a l'Institut Indi de Tecnologia de Gandhinagar, i els seus col·laboradors a AIIMS a Nova Delhi i AMRI a Kolkata, ara han desenvolupat exercicis basats en realitat virtual (VR) per a aquests pacients i han pogut demostrar que aquests han el potencial d'oferir un entorn d'exercici motivacional, aportant així una rehabilitació eficaç.
Lahiri i el seu equip van desenvolupar una sèrie de tasques virtuals per als seus pacients, de naturalesa molt semblant als jocs d'ordinador. Van realitzar el seu estudi en sis pacients, que van patir un ictus, i van ser ingressats a l'Hospital Civil d'Ahmedabad. Les tasques virtuals eren de dos tipus: tasques 'assolir' que implicaven la capacitat bàsica d'estirar i moure les mans a un lloc determinat, i tasques de 'coordinació' dissenyades per millorar el control dels pacients sobre les seves mans, una cosa semblant a la feina senzilla de aixecar i portar un got d'aigua a la boca.
Els exercicis basats en la realitat virtual per ajudar aquests pacients no són nous. Tanmateix, l'equip de Lahiri va afegir diverses innovacions per obtenir resultats molt millorats. Els seus sistemes VR estaven connectats a dispositius hàptics que donaven als usuaris una sensació de tacte, força, moviment o vibracions mentre realitzaven les tasques. A més, l'entorn de la tasca es va individualitzar alhora que s'adaptava a les seves capacitats de rendiment. Mentre realitzaven aquestes tasques, es van controlar contínuament els diferents paràmetres fisiològics dels pacients, com l'activitat electrodèrmica (suor).
jodie comer valor net
L'estudi fins ara ha donat resultats prometedors. Els pacients van mostrar un progrés ràpid en la seva capacitat per dur a terme ambdós tipus de tasques. També van mostrar nivells d'estrès més baixos mentre realitzaven aquestes tasques.
Lahiri diu que una de les raons més importants per les quals aquest tipus de sistema era eficaç va ser l'augment de l'interès dels pacients. Les sessions habituals de fisioteràpia tenen exercicis repetitius i monòtons, i molt sovint els pacients es queixen de cansament o falta de motivació per continuar.
En els exercicis basats en VR, però, els pacients es troben amb nous entorns cada vegada. També tenen la capacitat de seleccionar tasques segons els seus interessos. Cada tasca té un nivell de dificultat diferent, igual que un joc d'ordinador. Els resultats van mostrar que hi havia una reducció progressiva del temps que els pacients trigaven a completar una tasca.
fergie patrimoni net 2017
Lahiri diu que els exercicis basats en VR tenen el potencial de convertir-se en un complement important a les sessions tradicionals de fisioteràpia. La portabilitat dels dispositius permet als pacients fer aquestes tasques a casa seva, mentre que els fisioterapeutes tindrien la capacitat de supervisar simultàniament diversos pacients mentre donen lliçons basades en RV.
Comparteix Amb Els Teus Amics: