El preàmbul: què diu i què significa per a l'Índia i la seva Constitució?
Els ideals darrere del preàmbul de la Constitució de l'Índia van ser establerts per la Resolució d'Objectius de Jawaharlal Nehru, aprovada per l'Assemblea Constituent el 22 de gener de 1947.
Dimecres, el govern liderat per Uddhav Thackeray a Maharashtra va ordenar als organismes locals rurals que fessin una lectura col·lectiva de la Preàmbul a la Constitució abans de les cerimònies de hissada de banderes, a partir del 26 de gener.
Un dia abans, havia fet obligatori que els alumnes de les escoles de tot l'estat llegeixin el Preàmbul durant l'assemblea matinal.
Les decisions han arribat en un moment en què han esclatat les protestes contra The Llei de ciutadania (esmena). i el Registre Nacional de Ciutadans de tot l'estat.
Què és un preàmbul i quina és la història del preàmbul de la Constitució de l'Índia?
Un preàmbul és una declaració introductòria en un document que explica la filosofia i els objectius del document. En una Constitució, presenta la intenció dels seus autors, la història darrere de la seva creació i els valors i principis fonamentals de la nació.
Els ideals darrere del preàmbul de la Constitució de l'Índia van ser establerts per la Resolució d'Objectius de Jawaharlal Nehru, aprovada per l'Assemblea Constituent el 22 de gener de 1947.
Encara que no és exigible davant dels tribunals, el preàmbul indica els objectes de la Constitució i actua com a ajuda durant la interpretació dels articles quan el llenguatge es troba ambigu.
El preàmbul diu:
NOSALTRES, EL POBLE DE L'ÍNDIA, havent decidit solemnement constituir l'Índia en una REPÚBLICA DEMOCRÀTICA SECULAR SOCIALISTA SOBIANA i assegurar a tots els seus ciutadans:
JUSTÍCIA, social, econòmica i política;
LLIBERTAT de pensament, expressió, creença, fe i culte;
IGUALTAT d'estatus i d'oportunitats;
i promoure entre tots ells
FRATERNITAT assegurant la dignitat de l'individu i la unitat i integritat de la Nació;
segon nom de julia roberts
EN LA NOSTRA ASSEMBLEA CONSTITUENT d'aquest vint-i-sis dia de novembre de 1949, ADOPTEM, PROGRAMAMOS I DONEM AQUESTA CONSTITUCIÓ.
Què signifiquen les paraules clau del preàmbul?
Les paraules, Nosaltres, el poble de l'Índia... indiquen la sobirania definitiva del poble de l'Índia. Sobirania significa l'autoritat independent de l'Estat, no sotmesa al control de cap altre Estat o poder extern.
El text declara que l'Índia és una República, indicant un govern pel poble i per al poble.
Afirma com a objectiu la justícia social, econòmica i política.
Nehru havia dit l'any 1956, s'ha parlat de democràcia principalment en el passat, com a democràcia política, representada aproximadament per cada persona que té un vot. Però un vot per si mateix no representa gaire per a una persona que està avall i fora, per a una persona, diguem-ne, que passa gana i gana. La democràcia política, per si sola, no n'hi ha prou, excepte que es pot utilitzar per obtenir una mesura cada cop més creixent de democràcia econòmica, igualtat i difusió de les coses bones de la vida als altres i eliminació de grans desigualtats.
La llibertat, la igualtat i la fraternitat també s'han convertit en ideals.
El doctor B R Ambedkar, en el seu discurs final a l'Assemblea Constituent, havia dit: La democràcia política no pot durar si no hi ha a la base la socialdemocràcia. Què vol dir democràcia? Significa una forma de vida que reconeix la llibertat, la igualtat i la fraternitat que no s'han de tractar com a elements separats en una trinitat. Formen una unió de trinitat en el sentit que divorciar-se l'un de l'altre és derrotar el propòsit mateix de la democràcia. La llibertat no es pot separar de la igualtat, la igualtat no es pot divorciar de la llibertat. Tampoc es poden separar la llibertat i la igualtat de la fraternitat.
La 42a esmena de la Constitució, aprovada el 1976, va substituir les paraules república democràtica sobirana per república democràtica laica socialista sobirana. També va canviar la unitat de la nació per la unitat i la integritat de la nació.
Què diuen els preàmbuls de les altres constitucions del món?
ESTATS UNITS (adoptat el 1787)
Nosaltres, el poble dels Estats Units, per tal de formar una unió més perfecta, establir la justícia, assegurar la tranquil·litat domèstica, proporcionar la defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de la llibertat per a nosaltres mateixos i la nostra posteritat, ordenem i establir aquesta Constitució per als Estats Units d'Amèrica.
IRLANDA (1937)
En nom de la Santíssima Trinitat, de qui prové tota autoritat i a qui, com a fi final, s'han de referir totes les accions tant dels homes com dels estats,
Nosaltres, la gent d'Éire,
Reconeixent humilment totes les nostres obligacions envers el nostre Senyor Diví, Jesucrist, que va mantenir els nostres pares durant segles de proves,
Recordant amb gratitud la seva heroica i incansable lluita per recuperar la legítima independència de la nostra Nació,
I procurant promoure el bé comú, amb l'observança deguda de la prudència, la justícia i la caritat, perquè s'asseguri la dignitat i la llibertat de l'individu, s'aconsegueixi el veritable ordre social, es restableixi la unitat del nostre país i s'estableixi la concòrdia amb les altres nacions,
Adoptem, promulguem i ens donem aquesta Constitució.
JAPÓ (1947)
Nosaltres, el poble japonès, actuant a través dels nostres representants degudament elegits a la Dieta Nacional, vam decidir que ens assegurem per a nosaltres mateixos i per a la nostra posteritat els fruits de la cooperació pacífica amb totes les nacions i les benediccions de la llibertat a tota aquesta terra, i vam resoldre que mai més ho tornarem a fer. Ens visiten els horrors de la guerra a través de l'acció del govern, proclamem que el poder sobirà resideix en el poble i establim fermament aquesta Constitució. El govern és una confiança sagrada del poble, l'autoritat del qual es deriva del poble, els poders del qual els exerceixen els representants del poble i els beneficis del qual gaudeixen el poble. Aquest és un principi universal de la humanitat sobre el qual es basa aquesta Constitució. Rebutgem i revoquem totes les constitucions, lleis, ordenances i rescrits en conflicte amb aquest document.
Nosaltres, el poble japonès, desitgem la pau per sempre i som profundament conscients dels alts ideals que controlen les relacions humanes, i hem decidit preservar la nostra seguretat i existència, confiant en la justícia i la fe dels pobles amants de la pau del món. Desitgem ocupar un lloc d'honor en una societat internacional que lluita per la preservació de la pau, i el desterrament de la tirania i l'esclavitud, l'opressió i la intolerància per sempre de la terra. Reconeixem que tots els pobles del món tenen dret a viure en pau, lliures de por i de desig.
Creiem que cap nació és responsable per si sola, però que les lleis de la moral política són universals; i que l'obediència a aquestes lleis correspon a totes les nacions que mantinguin la seva pròpia sobirania i justifiquen la seva relació sobirana amb altres nacions.
Nosaltres, el poble japonès, ens comprometem amb el nostre honor nacional per aconseguir aquests alts ideals i propòsits amb tots els nostres recursos.
Alemanya (1949)
Conscients de la seva responsabilitat davant Déu i els homes,
Inspirat per la determinació de promoure la pau mundial com a soci igual en una Europa unida, el poble alemany, en l'exercici del seu poder constituent, ha adoptat aquesta Llei bàsica.
Alemanys als Länder de Baden-Württemberg, Baviera, Berlín, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hesse, Baixa Saxònia, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Renània del Nord-Westfàlia, Renània-Palatinat, Sarre, Saxònia, Saxònia-Anhalt, Schleswig-Holstein i Turíngia ha aconseguit la unitat i la llibertat d'Alemanya en la lliure autodeterminació. Per tant, aquesta Llei bàsica s'aplica a tot el poble alemany.
FRANÇA (1958)
El poble francès proclama solemnement el seu vincle als Drets de l'Home i als principis de la sobirania nacional definits per la Declaració de 1789, confirmada i complementada pel Preàmbul de la Constitució de 1946, i als drets i deures definits a la Carta de Medi Ambient de 2004.
En virtut d'aquests principis i del de l'autodeterminació dels pobles, la República ofereix als territoris d'ultramar que han manifestat la voluntat d'adherir-s'hi noves institucions fundades en l'ideal comú de llibertat, igualtat i fraternitat i concebudes amb la finalitat de el seu desenvolupament democràtic
ARTICLE 1
França serà una República indivisible, laica, democràtica i social. Garantirà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, sense distinció d'origen, raça o religió. Ha de respectar totes les creences. S'organitzarà de manera descentralitzada.
Els estatuts han de promoure la igualtat d'accés de dones i homes als càrrecs i càrrecs electius, així com als càrrecs de responsabilitat professional i social.
ESPANYA (1978)
La Nació Espanyola, amb la voluntat d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat, i promoure el benestar de tots els seus membres, en l'exercici de la seva sobirania, proclama la seva voluntat de:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis, d'acord amb un ordre econòmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que garanteixi l'estat de dret com a expressió de la voluntat popular.
Protegir a tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, de la seva cultura i tradicions, llengües i institucions.
Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per garantir una qualitat de vida digna per a tothom.
Establir una societat democràtica avançada i cooperar en l'enfortiment de les relacions pacífiques i la cooperació efectiva entre tots els pobles de la terra.
Per tant, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica el següent.
THE UN CHARTER (1945)
NOSALTRES ELS POBLES DE LES NACIONS UNIDES HEM DETERMINAT
— per salvar les generacions següents del flagell de la guerra, que dues vegades en la nostra vida ha portat a la humanitat un dolor incalculable, i
— reafirmar la fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones i de les nacions grans i petites, i
— establir les condicions en les quals es puguin mantenir la justícia i el respecte de les obligacions derivades dels tractats i altres fonts del dret internacional, i
— Promoure el progrés social i millors nivells de vida en una llibertat més àmplia,
I PER AQUESTS FINS
— practicar la tolerància i conviure en pau com a bons veïns, i
— unir les nostres forces per mantenir la pau i la seguretat internacionals, i
— Assegurar, mitjançant l'acceptació dels principis i la institució de mètodes, que no s'utilitzi la força armada, excepte en l'interès comú, i
— emprar mecanismes internacionals per a la promoció del progrés econòmic i social de tots els pobles,
HEM RESOLTS A COMBINAR ELS NOSTRES ESFORÇOS PER ACOMPLIR AQUESTS OBJECTIUS
En conseqüència, els nostres respectius governs, a través de representants reunits a la ciutat de San Francisco, que han exhibit els seus plens poders considerats en bona i deguda forma, han acceptat la present Carta de les Nacions Unides i per la present estableixen una organització internacional que serà conegut com les Nacions Unides.
casa evan fong
Comparteix Amb Els Teus Amics: