La ficció 'Shikari Auratein' de Manto traduïda a l'anglès

Titulat Women of Prey i publicat per Speaking Tiger, el nou llibre conté aproximadament mitja dotzena de contes divertids i descarats i dos esbossos, tots ells que mostren el costat menys conegut del llegendari escriptor urdú.

Shikari Auratein de Manto, es va publicar originalment el 1955. (Foto d'arxiu)

La imatge de Saadat Hasan Manto d'un geni amb problemes i els seus escrits foscos i inquietants a Partition han eclipsat la seva versatilitat com a escriptor i narrador? Potser sí, creu Saba Mahmood Bashir, que ha publicat una traducció a l'anglès de Shikari Auratein de Manto, que es va publicar originalment el 1955.

Titulat Women of Prey i publicat per Speaking Tiger, el nou llibre conté aproximadament mitja dotzena de històries curtes i divertides i dos esbossos, tots ells que mostren el costat menys conegut del llegendari escriptor urdú. El nom de Manto ha passat a ser sinònim dels seus contes ambientats al voltant de la Partició, com 'Toba Tek Singh', 'Kaali Shalwar', 'Boo' i 'Khol Do'. Malauradament, aquestes històries han eclipsat la complexitat, l'abast i la versatilitat del seu treball, diu Bashir.

El cas de Manto és similar, fins a cert punt, al del seu contemporani Ismat Chughtai, que s'identifica més amb la seva història 'polèmica' 'Lihaaf' que amb qualsevol de les seves altres obres mestres. Els lectors poques vegades han apreciat les obres completes d'aquests dos mestres de la literatura urdú, diu al llibre. Les històries i els esbossos de Women of Prey mostren una cara completament diferent de Manto: vulgar, sense pietat divertit i gloriosament carnós, fins i tot quan acaben en tragèdia.
Per a aquells que coneixen Manto només per les seves històries desgarradores de Partition, aquest llibre mostra un gènere diferent d'escriptura, presentant-lo com un escriptor consumat de ficció i comèdies de costums, així com un columnista càustic, diu Bashir.

Autor, poeta i traductor, les obres publicades de Bashir inclouen Memory Past (2006), I Swallowed the Moon: The Poetry of Gulzar (2013) i Gulzar's Aandhi: Insights into the Film (2019). Quan es tracta de traducció, diu, mai no hi ha una paraula correcta o incorrecta, per se, sinó una paraula bona i una paraula millor, i tot depèn del coneixement del traductor amb els matisos culturals de la llengua d'origen, juntament amb amb el seu domini de la llengua d'arribada.

Sempre hi ha paraules, frases i modismes impregnats d'un entorn cultural, que és gairebé impossible de reproduir en la llengua d'arribada. En tots aquests casos, he fet intents honestos i desesperats de retenir el teixit cultural de l'original al millor que he pogut, diu Bashir. No obstant això, admet que traduir Manto va ser un repte a causa del llenguatge col·loquial fosc que va utilitzar juntament amb el seu joc de paraules astut i irònic.

Els seus personatges parlaven en la llengua del seu entorn social. La prova era poder traduir els matisos i les connotacions tan embolcallades en aquella època passada a la qual pertanyia l'autora, diu. Periodista, autor i guionista de cinema, Manto va néixer a Ludhiana el 1912 i va morir el 1955 als 42 anys al Pakistan, on va emigrar després de Partition després d'una estada creativament productiva a l'aleshores Bombai.

jocelyn wildenstein patrimoni net

Comparteix Amb Els Teus Amics: