Explicació: el que els suïssos voten en contra de cobrir-se la cara significa per al país, els seus musulmans

Segons la proposta, ningú no es podria tapar la cara completament en públic, inclòs quan va a botigues i restaurants, utilitza el transport públic o camina pel camí.

Les organitzacions musulmanes van denunciar el resultat del referèndum, i el grup del Consell Central de Musulmans va qualificar-lo de 'dia fosc' per a la comunitat. (Imatge representativa)

Els votants suïssos van votar diumenge en un referèndum vinculant la prohibició de fer-se cobrir la cara sencera als llocs públics, marcant una victòria del Partit Popular Suís (UDC) de dretes que havia recolzat fermament la mesura. La divisió del tema es va posar de manifest a partir del fraccionament de la votació amb un 51,2% de suport i un 48,8% d'oposició a la prohibició en el vot popular. El veredicte electoral també va anar en contra de la posició del govern suís, que havia argumentat que no corresponia a l'estat dictar què s'ha de vestir la gent.

El referèndum

Sota el sistema de democràcia directa de Suïssa, la gent pot votar directament sobre temes en referèndums populars tant a nivell nacional com regional. Un tema es pot sotmetre a votació nacional si pot reunir 1 lakh de signatures al país de 86 lakh de persones. Perquè una iniciativa sigui aprovada, ha de comptar amb el suport d'una majoria de votants de tot el país, així com de la majoria de les 26 regions del país.

Segons la proposta aprovada diumenge, ningú es podria tapar la cara completament en públic, inclòs quan va a botigues i restaurants, utilitza el transport públic o camina pel camí. Les excepcions inclourien els llocs de culte i l'ús de màscares per motius de seguretat i salut, com ara les màscares de cara Covid-19. Dues regions de Suïssa ja tenen aquestes prohibicions.

Tot i que la votació de diumenge no va esmentar l'islam directament i va apuntar a totes les cobertures facials, incloses les màscares que portaven els manifestants violents al carrer, es va entendre àmpliament que era una prohibició del burqa. Això va ser a causa de la literatura i els pòsters dels activistes del 'Sí', que presentaven caricatures de dones enfadades que portaven el niqab col·locat a sobre de les paraules Stop Extremism.

quants diners té lil pump

La proposta de prohibició s'havia debatut durant diversos anys, i segueix l'exemple d'altres països europeus com França, Holanda i Bèlgica, que ja han adoptat aquestes mesures.

Reaccions des de diferents àmbits

Les organitzacions musulmanes van denunciar el resultat del referèndum, i el grup del Consell Central de Musulmans va qualificar-lo de dia fosc per a la comunitat. Va dir en un comunicat: La decisió d'avui obre velles ferides, amplia encara més el principi de desigualtat legal i envia un clar senyal d'exclusió a la minoria musulmana.

jutge pirro patrimoni net

El govern suís havia qualificat de fer-se cobrir la cara un fenomen marginal i havia argumentat que una prohibició perjudicaria el sector turístic del país, ja que desanimaria els visitants dels països musulmans de venir a Suïssa. Ara té dos anys per elaborar la legislació detallada.

Amnistia Internacional també va criticar la prohibició proposada i la va qualificar de política perillosa que viola els drets de les dones, inclosa la llibertat d'expressió i religió. Les feministes suïsses eren considerades ambivalents sobre el tema, i moltes descrivien el burqa i el niqab com a opressors per a les dones, però al mateix temps s'oposaven a les lleis que dicten què haurien de portar les dones.

Per la seva banda, els que van donar suport a la mesura celebren el resultat com a defensa dels principis d'una societat lliure, i alguns l'aclaman com una victòria sobre l'islam polític.

Dels 86 mil habitants de Suïssa, al voltant del 5% són musulmans, la majoria provinents de Turquia i l'antiga Iugoslàvia. Un estudi de la Universitat de Lucerna va demostrar que el niqab o vel islàmic gairebé mai es porta al país, i encara menys dones porten el burka o la coberta del cos sencer.

Què significa el vot per a Suïssa

El 2009, un altre referèndum d'aquest tipus va anar en contra de la posició del govern, quan els votants van decidir prohibir la construcció de minarets al país. Llavors, la mesura també va comptar amb el suport de l'UDC, que va dir que els minarets eren un signe d'islamització. No obstant això, la popularitat d'aquestes mesures ha anat disminuint, amb menys persones suïsses que donen suport a polítiques de dreta, com ara frenades a la immigració i l'asil, segons la BBC.

Comparteix Amb Els Teus Amics:

què val Bobby Brown?