Manuscrit Voynich: un còdex il·lustrat escrit en una llengua extinta, comprat el 1912, desxifrat el 2019
El manuscrit Voynich, tal com es va conèixer, es va datar al segle XV (1404-38), està escrit en vitela (240 pàgines intactes, altres falten) amb text i il·lustracions, i ha estat amb Beinecke Rare Book de la Universitat de Yale i Biblioteca de manuscrits des de 1969.
Manuscrit Voynich El 1912, Wilfrid Voynich, comerciant de llibres polonès-samogit. va comprar un manuscrit el contingut del qual aniria a desconcertar criptògrafs, estudiosos de la lingüística i programes informàtics durant més d'un segle.
El manuscrit Voynich, tal com es va conèixer, es va datar al segle XV (1404-38), està escrit en vitela (240 pàgines intactes, altres falten) amb text i il·lustracions, i ha estat amb Beinecke Rare Book de la Universitat de Yale i Biblioteca de manuscrits des de 1969.
El manuscrit ha estat finalment descodificat. Gerard Cheshire, investigador de la Universitat de Bristol, va trigar dues setmanes utilitzant una combinació de pensament lateral i enginy per identificar el llenguatge i el sistema d'escriptura. En informar dels seus descobriments a la revista Romance Studies, Cheshire el va anomenar l'únic exemple conegut de llengua proto-romànica.
La llengua utilitzada era omnipresent a la Mediterrània durant l'època medieval, però poques vegades s'escrivia en documents oficials o importants perquè el llatí era la llengua de la reialesa, l'església i el govern. Com a resultat, el proto-romàntic es va perdre del registre, fins ara, es va citar Cheshire.
El text utilitza un llenguatge extingit. El seu alfabet és una combinació de símbols desconeguts i més familiars. No inclou signes de puntuació dedicats, encara que algunes lletres tenen variants de símbols per indicar puntuació o accents fonètics. Totes les lletres estan en minúscules i no hi ha consonants dobles. Inclou diftongs, triftongs, quadriftongs i fins i tot quintiftongs per a l'abreviatura de components fonètics. També inclou algunes paraules i abreviatures en llatí.
Cheshire va trobar que el manuscrit va ser compilat per monges dominiques com a font de referència per a Maria de Castella, reina d'Aragó, una comunitat autònoma d'Espanya. El següent pas és utilitzar aquests coneixements per traduir tot el manuscrit i compilar un lèxic.
salari anual de anderson cooper
(Font: Universitat de Bristol i PTI)
Comparteix Amb Els Teus Amics:
