Una nova traducció a l'anglès de la clàssica sàtira hindi de Gyan Chaturvedi, Baramasi, provoca nostàlgia, però treballa emocionalment

El traductor Salim Yusufji ha fet una feina lloable amb Alipura, recreant amb destresa una forma de vida desapareguda i representacions de personatges, però el tràgic absurd de la seva situació es perd en la traducció.

Ambientada a Bundelkhand, la novel·la Baramasi de Chaturvedi brilla amb un enginy intrínsec a la llengua i la cultura on es troba. (Font: Wikimedia Commons)

Gyan Chaturvedi és un escriptor hindi d'una brillantor enlluernadora. Les seves novel·les solen ser molt divertides. Però també obren finestres a les tragèdies existencials subjacents. La seva primera novel·la, Narak Yatra , es va ambientar en el món corrupte dels col·legis mèdics indis, on l'exercici del petit poder és la raó de ser de l'educació, més que la curació del cos o l'enriquiment de la ment. La novel·la és com una foscor Raag Darbari (novel·la de 1968 de Shrilal Shukla) d'educació índia. Hi ha un gènere particular de literatura hindi que és difícil de descriure. No és del tot sàtira perquè no vol dir burlar-se. Però tampoc és un humor del tot ocioso. És una forma molt realista en les seves descripcions. Però té efectes còmics, no perquè es burla de la realitat, o perquè faci lleugeresa el sofriment humà. És còmic perquè els personatges utilitzen un llenguatge que abraça una mena d'absurd. Aquesta és la seva manera d'aferrar-se al significat en un món que d'altra manera no té sentit.

Alipura , una traducció del clàssic de Chaturvedi Baramasi (1999), és la història d'una família empobrida a Bundelkhand. Comença amb la filla de la família Binno esperant que un nuvi adequat l'accepti. Però el llenç també es desplaça a la vida dels seus quatre germans: un germà gran que sembla que no pot suportar el món, un altre que espera aprovar un examen que se li escapa per sempre; un tercer, que sembla massa intel·ligent a la meitat i no va cap enlloc, i un altre més jove, l'estudiós del qual només li podria permetre escapar a la classe mitjana. Però aquest és també el món de la mare sacrificada, uns parents acolorits i el poble d'Alipura en conjunt.

Alipura de Gyan Chaturvedi; traduït per Salim Yusufji; Juggernaut Books; 344 pàgines; 599 rupies

En totes les seves novel·les, Chaturvedi és un mestre de la caracterització hàbil. Però també obre una finestra a tot un entorn social. En aquest cas, és la ciutat d'Alipura, als marges de la història, on el pas del temps està marcat indirectament perquè Dilip Kumar és substituït per Dharmendra i després Dharmendra per Amitabh Bachchan als calendaris.

A la traducció, el títol s'ha canviat a Alipura , suggerint que la novel·la tracta d'un lloc, amb tota la seva textura i matoll de relacions socials. Aquest és un lloc on la capacitat de fer servir un lathi és una insígnia d'honor i ser un dacoit és un paper social obert, no un delicte. Alipura és precís i evocador en les seves descripcions físiques. Evoca tot un món col·locant detalls explicatius en tots els llocs adequats. Val la pena llegir-lo només per la seva recreació d'un món desaparegut. Però també és hàbil en la seva representació dels personatges. Malgrat tota la seva volubilitat, cadascun dels germans té una interioritat estranya. Com el conjunt de la ciutat, estan atrapats a la bretxa entre els somnis i la realitat. D'alguna manera, la novel·la és molt més que només un lloc. Es tracta més d'una condició que d'una ubicació. Això és, potser, una cosa que canvia el títol del llibre Alipura potser no acaba de capturar. Es tracta del pas del temps, on el temps canvia, però poca cosa més fa que no sigui la fugida dels somnis. Es tracta, sobretot, de vides marcades per la decepció; el sentit de no ser
capaç d'ajustar-se a les normes d'èxit o sentir-se desitjat.

Alipura aconsegueix la interessant gesta de suspendre el lector entre dues disposicions contradictòries. D'una banda, el món social en què habiten els personatges els sembla totalment significatiu; tanmateix, hi ha un absurd tràgic a la seva situació que no té sentit. Aquesta escissió en el jo és capturada i gestionada a través del llenguatge. És a través d'un llenguatge que degota amb un enginy despectiu que poden aconseguir una mesura de llibertat. Només la llibertat de dir com diu un personatge en un moment donat, Chhodo raja, kaun saala harami nahin hain , és un acte de claredat que compensa la sensació d'impotència.

Ryan Toy Review Patrimoni net

Però això suposa un problema per als traductors. Gran part de la força de les novel·les de Chaturvedi depèn de la cadència de la llengua, llegir-les en veu alta en hindi produeix un efecte que és gairebé impossible de reproduir en anglès. Salim Yusufji ha fet una feina lloable. Però ho he de confessar Alipura és el tipus de novel·la que xoca molt ràpidament amb els límits de la traducció. Preneu un petit exemple. Al llibre hi ha un moment divertit. Chhuttan i Bibbo són dos personatges. La frase hindi diu: Chhuttan tatha Bibbo ke beech gobar aa gaya aur sab gudgobar ho gaya. Part de l'efecte prové del joc gobar i gudgobar . Però com tradueix això? Yusufji ho tradueix com que els dos munts d'excrements haurien d'haver intervingut amb tanta força i han convertit les possibilitats de Chhuttan en cagar. No és exactament incorrecte, però no pot captar la delicadesa, el poder al·literatiu o la ironia existencial de la novel·la hindi. És un tòpic que totes les traduccions són incompletes o imperfectes. Però potser és encara més cert de les novel·les en què el personatge central és el llenguatge mateix en tota la seva esplendor.

Alipura val la pena llegir-lo en anglès per l'accés que dóna a un món desaparegut i a la vida dels seus personatges. Però, d'alguna manera, la ressonància emocional d'aquest món trist i còmic se sent una mica més treballat en anglès que en hindi.

(Pratap Bhanu Mehta és editor col·laborador, aquest lloc web )

Comparteix Amb Els Teus Amics: