Explicació: Per què hi ha protestes a Europa per les noves restriccions de Covid-19?
Protestes d'Europa: diversos governs europeus van començar l'any nou augmentant les restriccions de moviment enmig de la preocupació per una variant més contagiosa del coronavirus.

Durant el cap de setmana, les protestes contra els bloquejos de la Covid-19 van sacsejar els Països Baixos, Dinamarca i Espanya, de la mateixa manera que diversos governs europeus van començar l'any nou augmentant les restriccions de moviment enmig de la preocupació per variants més contagioses del coronavirus.
Holanda
Dissabte, els Països Baixos van començar el seu primer toc de queda nocturn de la pandèmia, que es diu que és el primer del país des de la Segona Guerra Mundial. Els bars i restaurants romanen tancats des de l'octubre, i les escoles i les botigues no essencials van tancar al desembre.
D'acord amb les normes del toc de queda, que està previst que es mantinguin almenys fins al 9 de febrer, ningú pot sortir de casa entre les 21:00 i les 4:30 del matí, i els infractors corren el risc d'una multa de 95 euros.
Dissabte al vespre, els manifestants van incendiar un centre de proves de Covid-19 a la ciutat pesquera d'Urk, al nord, i molts van llançar pedres i focs artificials a la policia. El ministre de Salut danès, Hugo de Jonge, va descriure l'incident com a superant tots els límits, i els funcionaris municipals locals el van qualificar no només d'inacceptable sinó també de bufetada, especialment per al personal de l'autoritat sanitària local que fa tot el possible al centre de proves per ajudar. gent d'Urk.
L'endemà, els manifestants es van reunir a la ciutat sud d'Eindhoven desafiant el toc de queda, i van provocar enfrontaments amb la policia. Alguns agitadors van trencar vidres, van llançar focs artificials, van incendiar cotxes i van robar supermercats, i la policia va recórrer a l'ús de gasos lacrimògens i canons d'aigua per dispersar les protestes.
jesse tyler ferguson altura
La capital Amsterdam també ha estat testimoni de protestes, que aquest diumenge ha estat la segona consecutiva. Aquí, els manifestants van participar en una manifestació prohibida a la plaça central del Museu, i les imatges de vídeo mostraven un canó d'aigua de la policia ruixant persones agrupades contra un mur del Museu Van Gogh, va dir un informe de l'Associated Press.
La policia holandesa va dir que va multar 3.600 persones a tot el país i que en va detenir 25 dissabte a la nit. També es creu que les protestes van ser estimulades per l'escàndol de subvencions infantils recentment exposat que ha provocat l'enfonsament del govern holandès. Un informe de DW amb eleccions previstes al març, el debat polític s'escalfa i hi ha més inquietud i la gent està decebuda perquè les coses s'estan trigant molt, que el coronavirus no desaparegui i que els Països Baixos ho facin molt malament amb les vacunes.
Dinamarca
Dissabte, les protestes contra les restriccions de bloqueig de Dinamarca es van tornar violentes i es va incendiar una efígie de la primera ministra danesa Mette Frederiksen. Cinc persones van ser arrestades, segons The Local Denmark.

Més de 1.000 persones es van reunir a la capital Copenhaguen per participar en la protesta organitzada per un grup que s'anomena Men in Black. Llibertat per Dinamarca i n'hem tingut prou amb alguns dels eslògans corejats.
La nina de mida natural que representava Frederiksen, que va ser cremada, penjava al coll un cartell que deia 'S'ha de matar i s'ha de matar', convidant a la condemna de tot l'espectre polític. La policia de Copenhaguen va dir diumenge que estava investigant l'incident i podria fer més detencions.
Pettis gary i peggy
UNIR-SE ARA :L'Express Explained Telegram Channel
Espanya
Les protestes van sacsejar la capital de Madrid dissabte quan 1.300 persones es van concentrar al centre de la ciutat, i la policia va multar a 216 persones amb sancions de fins a 700 euros, va informar El País.

Entre les consignes que es van aixecar volem respirar, i Illa, Illa, Illa, mascaretes, en referència al ministre de Sanitat espanyol Salvador Illa, i pancartes que diuen que no ens deixen treballar, plandèmia i Covid 1984.
La marxa, que va ser organitzada per un grup anomenat Col·lectiu d'Humans Conscients i Lliures, es va dur a terme tot i que els casos a la regió de Madrid s'han triplicat en els darrers 30 dies, amb els hospitals que han rebut més del doble de pacients i les UCI treballant al 129% dels la seva capacitat, deia l'informe d'El País.
|Protestes d'Alemanya: qui estava darrere de l'agitació contra les restriccions pandèmiques?Interpretar la ira
Escrivint a World Politics Review, els experts de Carnegie Endowment for International Peace, Thomas Carothers i Benjamin Press, han classificat en tres tipus les protestes contra el bloqueig vistes a diverses parts del món els darrers mesos.
michael smith espn patrimoni net
Els primers són els moviments llibertaris pro-ciutadans que s'han produït principalment als països desenvolupats d'Occident, on els participants s'han oposat al fet que els governs restringeixen les seves llibertats personals. Aquests atreuen grans multituds, un exemple és la protesta del 29 d'agost a Alemanya, quan 38.000 van protestar davant el parlament nacional a Berlín.
El segon tipus es veu produint-se a economies en desenvolupament amb grans sectors informals, on els agitadors apunten a l'impacte dels bloquejos en els seus mitjans de vida. Aquestes protestes es van veure a Mèxic, Sud-àfrica i Bèlgica, on els treballadors de l'hostaleria i el comerç minorista van protestar contra les limitacions a les activitats presencials, escriuen Carothers i Press.
El tercer tipus de protestes són les que s'oposen a com s'estan complint les restriccions de confinament, acusant les autoritats d'actuar de manera arbitrària o d'utilitzar una força excessiva. A la província xinesa de Xinjiang, seu de la minoria ètnica uigur perseguida, hi ha hagut protestes en línia en què els usuaris de les xarxes socials han descrit les mesures suposadament cruels imposades durant el confinament.
Comparteix Amb Els Teus Amics: