Explicat: el cas d'Areeb Majeed, un home 'amb vincles ISIS' la fiança del qual Bombay HC va confirmar recentment
Areeb Majeed, un resident de Kalyan als afores de Bombai, va ser un dels primers grups de joves presumptes que van abandonar l'Índia el 2014 per unir-se a l'Estat Islàmic. Quin és el cas contra ell? Què ha argumentat?

El Tribunal Superior de Bombai aquest dimarts va confirmar la fiança concedida a Areeb Majeed, de 26 anys , que suposadament havia viatjat a l'Iraq i Síria per unir-se a l'Estat Islàmic el 2014. L'Alt Tribunal va desestimar la petició de l'Agència Nacional d'Investigació (NIA) per anul·lar la fiança concedida per un tribunal especial el març de 2020.
Qui és Areeb Majeed?
Areeb Majeed, un resident de Kalyan als afores de Bombai, va ser un dels primers grups de joves presumptes que van abandonar el país el 2014 per unir-se a l'organització terrorista Estat Islàmic. El maig de 2014, quan era estudiant d'enginyeria civil, Majeed i tres persones més —Aman Tandel, Fahad Shaikh i Saheen Tanki— van pujar a un vol d'Etihad Airways cap a Abu Dhabi i van viatjar a Bagdad juntament amb un grup de pelegrins.
Les agències d'investigació van afirmar que els quatre joves es van separar posteriorment del grup i es van unir a l'Estat Islàmic. Els familiars dels quatre homes van presentar denúncies desaparegudes a la ciutat el 2014, després de la qual cosa les agències d'investigació, inclosa la policia de Maharashtra i l'Esquadra Antiterrorista, van iniciar la seva investigació.
Mentre que Tandel, Shaikh i Tanki no es van trobar, es va afirmar que Majeed va ser arrestat el 28 de novembre de 2014 des de l'aeroport internacional de Bombai quan va aterrar des de Turquia. La NIA, que es va fer càrrec de la investigació, afirma que Majeed havia tornat a la ciutat amb motius ocults per cometre un atac terrorista. Majeed, però, va dir al tribunal especial el 2016 que el seu retorn va ser organitzat i facilitat per alts càrrecs diplomàtics i del govern central en coordinació amb funcionaris de la NIA.
Què va argumentar Majeed davant el tribunal i quina va ser la contraposició de NIA?
Des de la seva detenció el 2014, Majeed va presentar quatre sol·licituds davant el tribunal especial, que van ser desestimades. El 17 de març de 2020, el tribunal especial de Bombai va permetre la quarta petició de fiança de Majeed, però es va suspendre fins al 27 de març per una petició de la NIA, buscant temps per acostar-se al Tribunal Superior. Atès que el bloqueig es va imposar durant aquest temps, la petició no es va escoltar fins fa poc.
Majeed, que argumenta en persona, havia presentat davant el tribunal especial que el ritme del judici era lent i hi havia la possibilitat que es necessitaria molt de temps per interrogar els testimonis restants. Va afirmar que en cinc anys només es van interrogar 51 testimonis i només es va assignar un dia a la setmana al seu cas, per la qual cosa el progrés del judici va ser lent.
També va afirmar que la declaració dels testimonis que fins ara havien estat interrogats al jutjat d'instrucció demostrava que no hi havia proves contra ell prima facie, amb 12 testimonis que es van tornar hostils. El tribunal especial havia acceptat aquesta afirmació i va arribar a la conclusió que la fiscalia no havia aconseguit demostrar la causa prima facie contra ell en aquesta fase.
En el seu recurs davant l'Alt Tribunal, la NIA s'havia oposat a aquesta afirmació de Majeed. La NIA va afirmar que encara s'han d'interrogar fins a 107 testimonis, i aquesta no va ser una etapa perquè el tribunal conclogués que la fiscalia no podia demostrar la culpabilitat de l'acusat. La NIA va afirmar que Majeed havia tornat al país amb la intenció de cometre activitats terroristes, inclosa l'explosió de la seu de la policia a Bombai.
Majeed va argumentar davant l'Alt Tribunal que es tractava d'una teoria imaginària i, tot i que no podia evitar el fet d'haver marxat de l'Índia quan tenia 21 anys per anar a l'Iraq i Síria, el seu retorn va ser facilitat per les autoritats.
quant val dantdm
Què va dir l'Alt Tribunal en concedir la fiança a Majeed?
L'Alt Tribunal va acceptar l'afirmació de Majeed segons la qual no es pot permetre que els judicis subordinats languideixin a les presons durant anys junts i que el dret a un judici just i ràpid està reconegut en virtut de l'article 21 de la Constitució de l'Índia.
El banc de divisió dels jutges S S Shinde i Manish Pitale va dir que quan un acusat s'enfronta a càrrecs en virtut d'actes especials com la Llei de prevenció d'activitats il·legals, els paràmetres de la fiança són més estrictes, com a conseqüència de la qual cosa els judicis romanen en presó mentre els judicis estan pendents.
Els tribunals han de dur a terme un acte d'equilibri per garantir que s'arribi a un mitjà d'or entre els drets de l'individu i els de la societat en general, va dir el tribunal.
UNIR-SE ARA :L'Express Explained Telegram Channel
Va afegir que Majeed havia passat més de sis anys a la presó i no hi ha possibilitat que el judici es completi en un període de temps raonable en el futur. El tribunal va tenir en compte els seus antecedents educatius i familiars i li va permetre la llibertat sota fiança amb condicions estrictes, entre les quals demanar-li que visités la comissaria de la policia local dues vegades al dia.
El tribunal, però, va descartar l'observació del tribunal especial que en aquesta fase la fiscalia no ha aconseguit provar el cas prima facie. L'Alt Tribunal va dir que no hi va haver cap canvi en les circumstàncies en el fons de les dues sol·licituds de fiança anteriors que van ser rebutjades. També va dir que només perquè alguns testimonis s'havien tornat hostils, no podia ser motiu per revisar les conclusions sobre el fons de les ordres anteriors.
Comparteix Amb Els Teus Amics: