'El comentari social és imprescindible': Taposh Chakravorty sobre la seva nova novel·la i la seva ficció policial en evolució
Taposh Chakravorty al seu llibre, The Devil Tree, deixa que el seu detectiu a l'atur Papi resolgui un misteri d'assassinat ambientat a la capital. El resultat és un whodunnit atractiu i dur.

La ficció policial, amb el pas dels anys, s'ha convertit en un gènere que té una plantilla tàcita. El detectiu va acompanyat inevitablement d'un amic o company. L'intel·lecte del protagonista està més enllà de l'abast humà general, evocant meravella i admiració. Darrerament, els personatges s'han humanitzat més i el detectiu també. Ara són defectuosos, subjectes a retrets més que a reverències.
En aquest sentit, escriu l'autor Taposh Chakravorty L'arbre del diable i deixa que el seu detectiu Papi, a l'atur voluntàriament, resolgui un misteri d'assassinat ambientat a la capital. L'autor va parlar amb indianexpress.com sobre les seves influències i el motiu de l'elecció d'aquest detectiu.
kathy ireland marit
Fragments.
La teva novel·la, L'arbre del diable presenta un detectiu més aviat existencial, Papi. Això és una sortida dels detectius que hem crescut llegint, com la Feluda de Ray o fins i tot Sherlock. La ment del detectiu està majoritàriament segellada buscant la nostra admiració i no empatia. Quina va ser la teva inspiració?
El detectiu agut, intel·ligent i invulnerable ha passat molt de temps, com també ho és la ficció policial. Aquests pertanyien a l'època de l'optimisme. Des de la dècada de 1970, la novel·la de ficció criminal nova i suau, amb un detectiu defectuós s'ha convertit en la norma, tot i que encara no a l'Índia. M'han agradat Henning Mankell, Ian Rankin, Michael Dibdin.
La teva novel·la està basada a Delhi i la naturalesa de la violació de la primera víctima recorda fortament el cas de violació en grup del 2012. Va ser deliberat?
No, no es basava en aquells assassinats, sinó en les olors generals dels vents.
patrimoni net de dax shepard
Creus que les novel·les policíaques o les sobre procediments policials necessiten un comentari social innat o poden existir en el buit?
Els comentaris socials són imprescindibles, al meu entendre. En cas contrari, és només un joc de saló, un virtuosisme autocomplaent. La ficció criminal és un negoci tan seriós de la literatura com, per exemple, Tolstoi o semblants.
Quins són els llibres que has crescut llegint?
Difícil de dir. Tot, de veritat. Wodehouse a Dostoievski, Steinbeck a Naipaul, Rowling a Mailer, Doris Lessing, Amitav Ghosh, Camus.
Comparteix Amb Els Teus Amics:
moonves patrimoni net