Explicació: on es troba Jallianwala Bagh en la lluita per la llibertat de l'Índia
Massacre de Jallianwala Bagh: el 13 d'abril, un furiós general Dyer va ordenar a les seves tropes que disparassin contra una multitud innocent i desarmada, que s'havia reunit per a una reunió pública desafiant les ordres que prohibeixen les assemblees públiques.
En el 100è aniversari de la massacre de Jallianwala Bagh, la gent encén espelmes al memorial d'Amritsar. (Foto exprés: Gurmeet Singh) La massacre de Jallianwala Bagh va ser un moment de la història, un punt d'inflexió en la lluita de l'Índia per la independència. Va ser un crim que va sorprendre la nació per l'escala de la seva brutalitat; va mostrar la veritable cara del Raj a aquells que encara tenien fe en el govern 'mai-baap'. Gandhi va anul·lar la satyagraha contra les Actes Rowlatt, però un any més tard, va tornar amb el moviment de masses més gran que s'ha vist fins ara contra el govern. El dau es va llançar i el Moviment Nacional va seguir una trajectòria diferent, adquirint amb el temps un impuls imparable.
Gandhi va tornar a l'Índia des de Sud-àfrica el gener de 1915 i va passar l'any següent viatjant per tot el país. No es va unir al Home Rule Movement (1916-1918) de Lokmanya Tilak i Annie Besant, ni estava convençut de l'eficàcia dels mètodes dels Moderats del Congrés. A partir del seu treball a Sud-àfrica i de la seva experiència a l'Índia, estava convençut que la satyagraha no violenta era l'única forma de resistència viable i sostenible.
Llegeix també | Cent anys després de Jallianwala, la història d'un supervivent amb l'ajuda del besnét de Rowlatt
alçada duff mckagan
El 1917 i el 1918, Gandhi va liderar moviments a Champaran, Ahmedabad i Kheda relacionats amb les demandes econòmiques dels camperols i els treballadors industrials en aquelles àrees específiques. L'èxit d'aquests moviments li va valer una bona voluntat i un coneixement valuós de les situacions índies i, el febrer de 1919, es va sentir prou segur com per demanar una agitació nacional contra els Rowlatt Bills, que pretenien restringir severament les llibertats civils dels indis. Una de les lleis va ser impulsada pel Consell Legislatiu ignorant les objeccions dels representants indis electes, destruint les esperances de concessions constitucionals de la postguerra i enfadant els indis a tot arreu.
cònjuge de gingebre
Editorial | Ho sento no ho sento
Gandhi va formar un Satyagraha Sabha, i va demanar un hartal a tot el país, dejuni i oracions, acompanyats de desobediència civil a partir del 6 d'abril de 1919. Però el moviment no va anar com estava previst, i en diversos llocs hi va haver violència al carrer. El Panjab, que ja estava inquiet a causa de la repressió en temps de guerra i els reclutaments per la força, va reaccionar amb força, i Amritsar i Lahore es van enfrontar a una situació extremadament tensa. El 10 d'abril, les multituds van atacar l'ajuntament i l'oficina de correus d'Amritsar després que dos líders locals fossin arrestats. L'administració, tement un motí a gran escala, va convocar l'exèrcit i va lliurar la ciutat a un coronel anomenat Reginald Edward Harry Dyer.
El 13 d'abril, que era Baisakhi, una gran multitud de gent d'Amritsar i zones veïnes es va reunir a Jallianwala Bagh per a una reunió pública desafiant les ordres que prohibeixen les assemblees públiques. Un furiós general Dyer, com se li ha anomenat, va ordenar a les seves tropes que disparassin contra la multitud innocent i desarmada, sense ni tan sols emetre cap avís. El terra estava envoltat per tots costats per alts murs que feien impossible la fugida, i mentre els soldats van anar disparant durant uns 10 minuts, els cossos es van anar acumulant.
El recompte oficial era de 379 morts, tot i que probablement les xifres reals eren molt més. Després de la massacre, el govern va reprimir encara més fort, tot el Panjab va ser sotmès a la llei marcial i la gent d'Amritsar va ser humiliada obligant-los a arrossegar-se de panxa davant dels blancs.
instagram de carrot top
El 18 d'abril, Gandhi, tement massacres encara més grans, va anul·lar el satyagraha. Però ni ell ni la gent s'havien donat per vençuts ni s'havien vist acobardats a la submissió. L'1 d'agost de 1920, mentre la nació plorava el pas del Lokmanya, el Mahatma va posar en marxa el Moviment de No Cooperació, després d'haver informat ja al virrei, Lord Chelmsford, que era un dret del súbdit reconegut des de temps immemorial... a negar-se a ajudar a un governant que governa malament.
Comparteix Amb Els Teus Amics:
