El cervell bilingüe: com el cervell aprèn dos idiomes
Conèixer dues llengües té molts avantatges: els nens bilingües tenen un prejudici egocèntric més baix, la tendència a confiar massa en la pròpia perspectiva. Tenen un millor control atencional, i també una major reserva cognitiva.
Actualment, sis idiomes gaudeixen de l'estatus 'clàssic': tàmil, sànscrit, kannada, telugu, malayalam i odia. (Foto: Express) Més de la meitat de la població mundial és bilingüe, una capacitat extraordinària i complexa que pocs han entès correctament. Com poden conviure dues llengües en un mateix cervell? Quins són els avantatges i els reptes de ser bilingüe? Com aprenem idiomes o els oblidem?
El neuropsicòleg Albert Costa, que va morir l'any passat, aborda aquestes preguntes al seu llibre El cervell bilingüe: i què ens diu sobre la ciència del llenguatge . Exprofessor de la Universitat Pompeu Fabra a Espanya, Costa es va centrar en els fonaments cognitius i neuronals del processament del llenguatge.
rosa mcgowen alçada
Costa utilitza la investigació neurolingüística per investigar l'impacte del bilingüisme en la vida quotidiana, des de la infància fins a la vellesa. Els seus estudis demostren que els nadons, que només tenen unes hores, són capaços de detectar un canvi de llengua. Als quatre o sis mesos, els nens petits poden distingir entre idiomes mirant la boca del parlant.
lil nas altura
Conèixer dues llengües té molts avantatges: els nens bilingües tenen un prejudici egocèntric més baix, la tendència a confiar massa en la pròpia perspectiva. Tenen un millor control atencional, i també una major reserva cognitiva.
Els assaigs han informat de l'aparició de la demència en nens bilingües fins a quatre anys més tard que altres. El fet de ser bilingüe també té altres costats, però. Per exemple, aquestes persones tenen un vocabulari més reduït en les seves dues llengües en comparació amb els monolingües, escriu Costa.
The Guardian escriu a la seva ressenya, … Aquest llibre és un gran testimoni de la vida (de Costa) de recerca sobre el tema. Tot i que amb alguns aspectes tècnics de la neurociència, és molt llegible: la prosa és suau, anecdòtica, enginyosa, personal i, malgrat les nombroses controvèrsies, equilibrada. No es burla dels monoglots (també tenen avantatges), sinó que simplement ens convida a preguntar-nos què passa si doblas el que ja és una habilitat humana extraordinària: el llenguatge.
rita no val la pena
Express Explained és ara a Telegram. Feu clic aquí per unir-te al nostre canal (@ieexplained) i mantenir-se al dia amb les últimes novetats
El llibre ha estat traduït de l'espanyol a l'anglès per John W Schwieter, professor de la Universitat Wilfrid Laurier.
Comparteix Amb Els Teus Amics:
