'La traducció és la meva llengua'
Daljit Ami, que ha traduït The Ministry of Utmost Happiness d'Arundhati Roy en panjabi, sobre per què és imprescindible traduir les emocions
Daljit Ami. Va ser amb una intenció clara que el traductor i cineasta Daljit Ami va començar el procés creatiu de traduir The Ministry of Utmost Happiness d'Arundhati Roy al panjabi. Ami no volia que els lectors panjabis se'ls neguessin l'experiència de llegir l'obra brillant i en capes de Roy, un cop hagués assaborit l'última pàgina de la novel·la.
illeana Douglas patrimoni net
Durant més de 18 mesos, Ami va conversar, jugar, experimentar, lluitar i viure amb paraules per donar vida a Darbar-I-Khushiyan i regalar als seus lectors una obra 'original'. Els meus lectors han de sentir d'on ve, és imprescindible que les emocions es tradueixin. La traducció és la meva llengua i tradueixo per obtenir alguna cosa més, perquè tinc l'oportunitat de narrar-vos la política de la llengua, comparteix Ami, l'obra de la qual es va publicar el mes passat.
El llibre s'ha traduït a diversos idiomes, però l'Ami va llegir l'original en anglès, molts paràgrafs una i altra vegada, perquè creu que la influència només ha de ser mediada per ell, i ningú més. El fet que es tracti d'una novel·la, no d'un llibre teòric o d'una recreació com l'obra anterior d'Ami, Roll of Honour, havia d'apropar-se al text original i del tot honest.
El llenguatge, diu l'Ami, és un conjunt de paraules i nosaltres en som practicants, però al mateix temps, el llenguatge no és només text, sinó que també és important la seva estètica. Com a part de la traducció, Ami va jugar amb les paraules, va crear confusió amb el propi verb, perquè volia que els lectors pensessin en un segment on es confon el gènere. Alguns es van preguntar si es tractava d'una errada d'ortografia, mentre que altres van qüestionar l'ús. El propòsit d'utilitzar el llenguatge com a visió es va aconseguir, diu Ami.
Portada del llibre. La Roy, observa l'Ami, treballa amb múltiples adjectius, utilitza molts matisos i el seu llenguatge no coneix límits. El punjabi diu que l'Ami es troba al centre de l'hindi i l'urdú, ja que també va triar paraules del persa i l'àrab, perquè el conjunt de paraules és més gran i juga amb paraules, incloses les que s'utilitzen en converses per aconseguir respostes variades.
La traducció és contemplació i mentre experimento amb les paraules, sóc conscient que s'han d'utilitzar per afegir bellesa, lirisme i donar perspectiva. Passo molt de temps parlant amb les paraules per entendre si funcionen per al text, en cas contrari les envio de tornada. L'esforç és explorar com de porós és el llenguatge, diu Ami.
patrimoni net de Stephen Crowder
En Roy diu l'Ami, entén el to de la llengua i llegeix en veu alta perquè els altres coneguin el to. La traducció de les 528 pàgines, admet Ami, va requerir que el seu ésser total es dediqués a l'obra, ja que passava hores a la vella Delhi per entendre els personatges i així el llibre habita aquell lloc. Al cap i a la fi, reflexiona, la traducció és un procés incomplet. Però puc dir amb la màxima felicitat que Darbar-I-Khushiyan és definitivament la meva obra, és original, honest per als lectors i 'Darbar' en el títol, com descobriran els lectors, és una paraula amb significats il·limitats.
Comparteix Amb Els Teus Amics:
