Stephen Alter: les històries de Kipling tenien un costat molt més fosc que Disney va esborrar

L'escriptor va tirar endavant la història de Mowgli al seu darrer llibre, Feral Dreams i va recuperar les ombres i les pors dels Llibres de la Selva originals.

Stephen Alter sobre el seu llibre i molt més. (Imatge cortesia: Stephen Alter)

La majoria de la gent coneix els personatges del llibre de la selva, ja sigui a través del llibre de Rudyard Kipling o de les seves nombroses adaptacions cinematogràfiques i televisives. Els nens continuen sent fascinats amb la història del cadell-home Mowgli que va créixer a la natura, alguns estudiosos i pares la consideren una narració imperialista mentre que altres veuen en el conte una contemplació de la identitat i la pertinença. Your Feral Dreams: Mowgli and his Mothers (Aleph, 2020) avança la història. Recordes quan vas llegir el llibre per primera vegada i què et va fer recórrer-hi ara?

Els meus primers records dels Llibres de la selva de Kipling són de la meva mare llegint-me les històries quan devia tenir cinc o sis anys. Van deixar una impressió duradora a la meva ment, que m'ha quedat fins ara, una mena de mitologia i tradició personal. Els boscos de l'Índia sempre han tingut una forta fascinació per a mi. Quan era nen, vaig passar una bona part de temps passejant per la selva. Més tard, em vaig convertir en un naturalista aficionat i he escrit sobre la vida salvatge i el medi ambient. Per descomptat, ara m'adono que Kipling sabia molt poc sobre la història natural de l'Índia i es basava en llibres d'altres escriptors més que en les seves pròpies observacions. Gran part de la seva obra conté estereotips obertament colonials i perspectives racistes, que he intentat anul·lar al meu llibre, tot i que Feral Dreams no pretén ser una crítica. Suposo que el llibre es podria descriure com una forma de memòria recuperada, històries que surten del meu subconscient i persegueixen la meva imaginació. Aquesta és la màgia i el misteri de la ficció!

Somnis salvatges: Mowgli i les seves mares de Stephen Alter
Aleph Book Company
208 pàgines

Hi ha una soca planyosa que passa per Feral Dreams. Als capítols inicials veus que Mowgli és criat per una matriarca elefant, però sempre saps que els seus dies a la natura estan comptats. Aleshores, quan el troben i el porten a un orfenat dirigit per missioners nord-americans i batejat com Daniel, no saps si el passat va ser una imaginació, un somni. El teu avi i el teu pare eren missioners, així que recordes aquell món amb l'ull tant d'un intern com d'un foraster?

Hayden Christensen patrimoni net

La majoria de la gent associa El llibre de la selva amb la versió de dibuixos animats de Disney de 1967. Va ser una història alegre i agradable amb cançons alegres i personatges divertits. Recordo haver-lo vist l'any en què es va estrenar la pel·lícula i gaudir-ne moltíssim. Però les històries de Kipling tenien un costat molt més fosc, que Disney va esborrar, i he intentat recuperar algunes de les ombres i les pors que evocaven els Llibres de la Selva originals. Hi ha quelcom de tràgic que Mowgli sigui un orfe, però també el seu inevitable exili de la selva, enfrontant-se als dilemes morals de la civilització. Com que vaig créixer en una família i comunitat missionera, era conscient dels ensenyaments cristians sobre el bé i el mal, però els meus pares van posar èmfasi en la compassió per sobre del dogma. A través del personatge de la senyoreta Cranston, que adopta Daniel com el seu fill, he intentat explorar la meva pròpia ambivalència pel que fa al que està bé i al que està malament.

All the Way to Heaven: An American Boyhood in the Himalaya (1998) és un relat vívid dels teus anys de creixement a Mussoorie, els teus dies d'escola a Woodstock, on el teu pare era director, el temps que vas passar a Uttar Pradesh on es va dur a terme la feina dels teus pares. ells i els viatges entremig als EUA. En un lloc escrius les teves històries escrites a l'institut com a plenes de fronteres invisibles i identitats esborrades. Quants d'aquests viatges personals han viatjat a la vida de Daniel, que també es mou entre tants mons, des d'un passat ambigu fins a l'orfenat i finalment als EUA?

La identitat és un concepte bastant relliscós i mai he estat capaç de definir-me de cap manera concloent. Et mires al mirall i alguns dies et reconeixes mentre altres dies penses: Qui diable és aquest? La incertesa inherent a reconèixer-me mai m'ha molestat realment, tot i que he pogut explorar aquesta paradoxa confusa en molts dels meus llibres. En definitiva, suposo que Feral Dreams és un llibre sobre la identitat, però probablement ho podríeu dir sobre gairebé qualsevol novel·la. Per a Daniel o Mowgli, la pregunta més gran no és, qui sóc jo? però en canvi, qui vull ser?

A Feral Dreams has tirat endavant la història de Kipling. A In The Jungles of the Night (2016) has pres la lent de la ficció per capturar la vida i els temps de Jim Corbett. Quin repte és reformular històries que ja són tan conegudes?

Adaptar històries populars o reformular personalitats conegudes i donar-los una narració fresca és una mica com ser un actor que interpreta un paper famós. Milers de persones diferents han interpretat el paper de Hamlet i cadascuna d'elles ha afegit alguna cosa a la seva història, a través de diferents interpretacions. Passa el mateix quan escric sobre Jim Corbett o Mowgli. Com a escriptor intento sorprendre i desconcertar les expectatives preconcebudes del lector i mostrar-li una nova manera de veure un personatge conegut.

L'Himàlaia salvatge que es va estrenar l'any passat amb molta aclamació és un retrat global d'aquesta magnífica serralada. Han estat un punt fix, una adreça fixa en un viatge que us ha portat llocs?

Vaig néixer a l'Himàlaia, a Mussoorie, la qual cosa em dona la sensació de pertinença a les muntanyes. Però, més que res, han estat els molts viatges que he fet per l'Himàlaia els que em donen una forta connexió amb aquesta regió. Quan viatges a peu s'aprèn molt sobre el paisatge i la gent, així com sobre el patrimoni històric, espiritual i natural d'un lloc. Ser escriptor em permet tornar a explicar les experiències i històries que he recollit al llarg del camí. Tot i que sempre he considerat que Mussoorie és la meva llar, és tant un lloc d'on surto com un punt d'origen on torno.

Com a persona que pertany a Uttarakhand i com a escriptor d'Elephas Maximus: A Portrait of the Indian Elephant (2004), com veu la decisió de denotificar la reserva d'elefants de Shivalik per obrir el camí per a l'ampliació de l'aeroport de Jolly Grant?

La vall de Dehradun ha perdut la major part de la seva coberta forestal durant l'últim mig segle. Cada cop que llegeixo que es tallen arbres per donar pas a carreteres o altres formes de desenvolupament, em sembla injustificat i miope. Per descomptat, sé que la gent vol la comoditat dels viatges aeri i que l'aeroport de Jolly Grant s'ha fet cada cop més concorregut en els últims anys, però crec que hi ha d'haver una altra manera d'acollir més vols, sense destruir les limitades extensions de bosc que queden.

A mesura que ens apropem al final d'un any inquietant i inquietant, com a escriptor, com li doneu sentit? Com recordaríeu el 2020?

el valor net de Flash

Francament, m'agradaria oblidar completament el 2020, però no estic segur que el 2021 sigui millor. Per a mi la part més inquietant de la pandèmia ha estat la manera com m'ha separat de la família i els amics. Malgrat la tecnologia que em permet comunicar-me des de l'aïllament, encara hi ha la sensació de perdre les connexions personals. Potser, quan tot acabi, ens tornarem a trobar com si ens haguéssim convertit en desconeguts.

Comparteix Amb Els Teus Amics: